Passejant per l’Avinguda Diagonal

Palau de Pedralbes

La Diagonal és el cor, el nucli, el centre, la línia. L’avinguda que talla l’Eixample divideix una ciutat en dues parts; al nord, Sarrià, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Adrià; al sud, les Corts, Sant Martí, Poble-sec, Sants … Deu quilòmetres de longitud que travessen una ciutat de barris, històries i grans i petits moments.

Avui, a la fi de 2014, una de les seves parts més cèntriques està sent remodelada (el segment situat entre el carrer Balmes i el Passeig de Gràcia); els nous temps obliguen a la centenària avinguda a adequar-se als propòsits dels habitants i els visitants de la ciutat; especialment, pel que fa a l’ample de les voreres i el carril bici -fortament criticat des de la seva construcció a causa de la ineficiència del seu traçat.

El seu recorregut es va dissenyar a través de l’Eixample per arribar a la Plaça de les Glòries Catalanes (el que, avui dia, és Glòries), a prop de Gran Via, que aleshores ja no va poder rivalitzar amb la posició de Plaça Catalunya.

 

Disseny Hub y Torre Agbar. Modernos edificios de la Plaza de las Glorias (Autor: )

Disseny Hub i Torre Agbar (Autor: jacqueline.poggi / photo on flickr)

Què li espera al turista al llarg de més de deu quilòmetres de l’avinguda? Mussols, centres comercials, monuments, edificis emblemàtics i molt més; però només per a qui s’atreveixi a recórrer l’avinguda de cap a cap, o qui decideixi escollir certs trams de la mateixa que guardar a la retina.

Potser la Diagonal més coneguda sigui aquella més cèntrica; la Diagonal de l’enorme mussol de Rètols Roura a la plaça Jacint Verdaguer, que vigila el lloc des de les altures, ja sense els seus neons publicitaris i recordant una ciutat que es va perdre a finals dels anys seixanta.

El Buho de Rótulos Roura preside

El Búho de Rótulos Roura preside la Plaza Jacint Verdaguer

A la Casa de les Punxes li passa una cosa similar, en realitat; testimoni modernista de la Barcelona de principis de segle que recorda l’intent de l’arquitectura catalana de tornar als orígens, igual que altres exponents que encara bateguen, com la torre Bellesguard o l’Hospital de Sant Pau.

Casa de les Punxes de Cadafalch

Casa de les Punxes de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch

Al llarg de l’avinguda Diagonal també se succeeixen els centres comercials, on podem visitar tres dels principals edificis d’El Corte Inglés, així com altres cadenes de moda, complements, oci i restauració com l’Illa Diagonal o Diagonal Mar. El gran nombre de serveis que es troben al llarg i ample de l’avinguda demostren la importància d’un projecte centenari que viu i batega.

Els Tres Molinos, l’edifici del Grup Planeta, l’hotel Rey Juan Carlos I o el Palau Reial de Pedralbes, d’una banda; la Casa Serra, la de les Punxes o la torre Agbar, de l’altra. Tots ells exponents d’una història que embriaga, enganxa, recorda i apropa a altres figures i èpoques.

I és que l’avinguda Diagonal és eix històric, comercial i empresarial des de la seva construcció, i per l’ambient que s’hi respira tot indica que visitants i ciutadans seguiran caminant i gaudint d’ella durant cent cinquanta anys més, com a mínim.

Autor: Perry Mason / photo on flickr

Alberg Barcelona

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat