Art urbà: els millors graffitis de Barcelona

Los Graffitis más llamativos de Barcelona - todobarcelona.org

Fa anys el món associava el so de l’esprai a Barcelona. Avui, poc queda d’això: l’ordenança municipal i la persecució per aquestes activitats titllades de vandalisme van acabar amb l’edat d’or del graffiti a la ciutat.

No obstant això, l’art urbà segueix present a les parets, i fins i tot s’han llançat nombroses iniciatives que pretenen buscar alternatives perquè el graffiti i la vida a la ciutat convisquin. Així, la campanya Big Walls, de la plataforma Murs Lliures i l’activisme social d’associacions locals com Rebobinart i Bombcelona desitgen incentivar que es permeti practicar en parets en desús.

Als peus del MACBA s’han organitzat les primeres rutes del grafit pel Raval, un dels barris de més tradició graffitera, i en un lloc que va poder haver estat, però on algú no va respectar el, avui desaparegut, graffiti de Keith Haring contra la SIDA el 1989.

 

El ya extinto mural contra el SIDA de Keith Haring

Mural contra la SIDA de Keith Haring (Autor: Alberto-g-rovi – CC BY-SA 3.0 – Wikimedia Commons)

El street art es concentra avui a gran escala al Raval, bressol dels millors graffitis de Barcelona, ​​i es deixa veure a la resta de barris, on agafen la davantera Gràcia i l’Esquerra de l’Eixample; i si bé els seus artistes són, encara avui, llançats a l’oblit en poc més d’uns minuts pels anomenats “tunejadors” (aquells treballadors que es dediquen a repintar parets), encara resisteixen moltes obres ja clàssiques de la ciutat.

Al Raval hi trobem obres envoltades d’una aura romàntica i de barri, com els bustos icònics d’Andrea Michaelson, conegut com BTOY, la necessària evasió que proposen altres artistes com Ozzy i Tod amb les seves bèsties surrealistes i monstres, o un dels curiosos pantocràtor d’Omino79 o les referències japoneses que es plasmen en una de les geishes esmorteïdes de Okokume.

Però el graffiti està al carrer, i difícilment viu a la xarxa. Els traços escapen a la feina de localitzar, enquadrar i documentar la feina, perquè l’art urbà està (i sempre ha estat) més viu que qualsevol altre; per això, Cayetana Gomis, gestora de patrimoni, historiadora i guia, ha creat la primera Ruta del Graffiti, una cita que mostra com Barcelona ascendeix, cau i torna a renéixer repetides vegades de les parets als sostres.

 

Chica oliendo flor de Alice

Graffiti d’Alice (Autor: www.vincent.photo / photo on flickr)

En la seva ruta, assenyala tres parades obligatòries: l’Hospital de la Santa Creu, el carrer Petritxol i Santa Llúcia, que altres figures conegudes, com Chordi (Jordi Barceloneta) i coneixedores de l’art del carrer contraposen amb l’Eixample Esquerra, i que altres no dubten a acostar cap a barris obrers com el Poble Sec i fins i tot el, a poc a poc, revitalitzat Poble Nou.

Des de les portes del taller d’artistes reconeguts com Ivana Flores fins a les obres de C215, Alicè, Francisco de Pájaro, Thot o SM172 que encara expliquen la seva història als carrers. D’imatges que es graven a la retina per impacte o per saturació, com el Sr. Polo o el Chupete Negro; que algunes d’elles també poden portar missatges, que on hi ha un “Pi©asso”, sol haver-hi art a prop, i que Barcelona ressorgeix entre esprais per pujar per les parets.

Alberg Barcelona

Share

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.