Imprescindibles de Barcelona: Palau de la Música

Palau de la Música Catalana

Entre els edificis modernistes més famosos de la ciutat, el Palau de la Música Catalana ocupa un espai destacat al carrer Sant Pere més Alt. Es tracta d’un dels principals edificis de la capital, un dels millors auditoris de tot Europa, i una de les obres arquitectòniques més importants de Lluís Domènech i Montaner, al costat del Hospital de Sant Pau, l’Hotel Espanya, la Casa Fuster o la Lleó Morera.

Orfeó i modernisme al Palau de la Música Catalana

Si ens remuntem a l’origen del Palau de la Música, l’Orfeó Català neix per l’interès de grups industrials i filantrops catalanes que volien un nou auditori a l’estil del que va suposar a mitjan segle XIX la creació del Teatre del Liceu.

El 1908, es va inaugurar l’edifici destinat a música d’orquestra i instrumental i que, avui dia, compta amb més de cinc-cents actes majors de programació diària; l’arquitectura del recinte està considerada Patrimoni Mundial per la UNESCO des de 1997, i no és per menys. L’estructura central de l’edifici està forjada en metall i recoberta de vidre, amb la finalitat que la sala de concerts quedés en simetria amb la distribució i l’entrada de llum acord a la resta de les estances. Tot això ornamentat amb motius escultòrics, mosaics, vitralls i elements de forja d’artistes d’època com Gargallo, Maragliano o Bru, que van buscar una relació directa amb figures com Ludwig van Beethoven, Richard Wagner o més proper Anselm Clavé.

Fachada del Palau de la Música Catalana

Façana del Palau de la Música Catalana

L’edifici es divideix en un vestíbul, al qual s’entra per la vella entrada a Sant Pere més Alt, que es presenta amb una gran escala entre balustres de vidre, ceràmica vidriada i barana llaurada en pedra que dóna accés al primer pis. En aquest, hi trobem la sala Lluís Millet per a activitats socials, la sala de concerts amb una capacitat per a més de 2.000 persones i un escenari d’11 metres d’ample; tot això, ricament decorat amb bustos i motius de grans personalitats, però on destaca per sobre de tot la gran claraboia del sostre de platea i l’òrgan Walcker, que va tenir l’honor de ser el primer que se sentia fora d’un recinte religiós a Barcelona.

Després de la rehabilitació del Palau de la Música a la fi del segle XX, Óscar Tusquets va idear la idea del Petit Palau, a onze metres de profunditat per sota de l’edifici original, que va ser inaugurat el 2004 per a un aforament de 538 persones i que resulta un espai espectacular per a música de cambra.

Així mateix, les funcions tradicionals del Palau de la Música Catalana s’han diversificat, i es pot trobar en els últims anys esdeveniments amb el flamenc més transgressor o concerts de jazz i blues a la mateixa cartellera que ofereix peces clàssiques per a orquestra simfònica.

T’animes a visitar un dels centres neuràlgics que han format part de la vida catalana en l’últim segle?

Alberg Barcelona

Photo credit: kkmarais via Foter.com / CC BY

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat