Coses que no sabies de Barcelona

cosas que no sabías de Barcelona

De Barcelona sabem que té platja, que Gaudí va deixar una marca inesborrable o que s’hi van celebrar un Jocs Olímpics. Però pocs coneixen el seu passat àrab, que a la ciutat hi ha pedra portada des de la Troia Imperial o que va patir un dels pitjors terratrèmols de la història d’Europa. Barcelona és una ciutat que quan més la coneixes, més t’enamora! Per això t’expliquem les coses que no sabies d’aquesta ciutat.

allotjat-a-barcelona

Les coses que no sabies de Barcelona

1. Un Monestir amb més de 1000 anys

Sant Pau del Camp dóna nom a un barri al Raval. Es tracta d’un monestir benedictí fundat al segle VIII-IX i un dels pocs amb forma de creu grega que es conserven al sud d’Europa. La tomba més antiga que hi podem trobar, data de l’any 911 i és de Guifré II “Borrell”, fill de Guifré I “El Pilós”.

Sant Pau del Camp

2. El barri roig més antic

A la cantonada del carrer dels Mirallers amb el carrer de la Carassa, al costat del Museu Picasso, trobaràs un rostre d’una dona sobresortint de la paret. Aquest és un senyal de la proximitat d’un bordell a l’edat mitjana. A més, la casa on es trobava es pintava de vermell, per fer-ho encara més visible. Els bordells de la Barcelona medieval eren propietat de l’Església, que destinava els diners del pecat a obres benèfiques.

La Carassa de Barcelona

3. El Futbol Club Barcelona es va fundar a un gimnàs

El 29 de novembre de 1899 un grup de 12 aficionats al futbol, convocats pel suïs Hans Gamper al Gimnàs Solè a través d’un anunci al diari “Los Deportes”, van fundar el Foot-Ball Club Barcelona. Aquest gimnàs estava situat al carrer de Montjuïc del Camp, al Raval. El primer partit del Foot-Ball Club Barcelona es va jugar el 9 de desembre de 1899 a l’antic Velòdrom de la Bonanova, on avui es troba el Turó Parc.

Llegeix més! Camp Nou Experience

Gimnàs Solé

Gimnàs Solé – 1903

4. La petjada àrab a Barcelona

Barcelona va formar part del territori del Califat de Còrdova durant només 83 anys, fins al 793 dC. En aquest poc temps els àrabs van donar a la ciutat el nom de Barshilūna (برشلونة), la van obrir al comerç amb l’Orient i van tenir temps de deixar restes que avui perduren. Un dels més importants és la Rambla, provinent del mot àrab ramla (رملة), que significa arenal. El que avui és la Rambla era antigament la Riera d’en Malla, que acabava a un arenal de sorra fina situat on avui tenim la Plaça del Duc de Medinaceli.

Llegeix més! Què veure a les Rambles

 

5. La segona plaça més gran del món

Presidida per una placa fotovoltaica de la mida d’un camp de futbol, la Plaça del Fòrum, de 16 hectàrees, és la plaça més gran d’Europa i la segona del món. Només la Plaça de Tiananmen, a Beijing, la supera en superfície. Aquest espai obert al 2004 és territori d’skaters, esportistes i festivals de música.

Llegeix més! Descobreix el Fòrum de Barcelona

 

6. L’Estàtua de la Llibertat a Barcelona

El monument més conegut de Nova York té una rèplica a Barcelona, concretament a la Biblioteca Pública Arús, situada al Passeig de Sant Joan. Es tracta d’una rèplica en bronze feta al 1884 i que és un dels símbols dels maçons més importants dels que trobem a la ciutat.

Llegeix més! El Passeig de Sant Joan està de moda

Estatua Llibertat Barcelona

7. El terratrèmol del 1428

Al carrer de Sant Domenec del Call número 6 es troba la casa més antiga de Barcelona, la qual sorprèn per la deformació de la seva façana. La creença popular diu que és el pes de la pedra el que ha provocat aquesta deformació, però la realitat és molt més sorprenent. El 2 de febrer de 1428 cap a les 9 del matí, Barcelona va patir el pitjor terratrèmol de la seva història (es creu que va ser de 8 punts a l’escala de Richter). On encara es poden veure les impressionants restes del terratrèmol és a Santa Maria del Mar, on les cròniques expliquen que el rosetó de la façana principal va caure sobre la gent que estava fent la primera missa del dia de la “Candelària”. A la façana principal encara avui s’hi pot veure una de les esquerdes que va causar el terratrèmol.

terremoto de barcelona 1428

8. El primer parc temàtic d’Europa

Poca gent sap que el Barri Gòtic és, literalment, un invenció de principis del segle XX. En aquesta època es va fer l’actual façana de la Catedral de Barcelona, que originalment era molt sòbria, a partir del moviment arquitectònic conegut com monumentalisme francès. Aprofitant la projecció que va donar aquest fet, al 1911 l’Ajuntament va plantejar crear un “Barri Gòtic” al voltant de la nova façana de la Catedral, amb la intenció d’atraure forasters, és a dir turistes. Serà l’Exposició Universal de 1929 la que impulsarà la transformació definitiva del “Barri de la Catedral” en el “Barri Gòtic”: es van enderrocar cases per obrir l’actual Plaça de la Catedral, es va construir el “Pont del Bisbe” al 1929, o la porta del Museu Marès, que originalment estava a la Plaça del Rei, es va traslladar al 1930. La crisi econòmica de 1929 va interrompre l’expansió d’aquest barri i l’aparició d’altres, com un “Barri Barroc” a l’actual Raval, on existeix l’única església d’aquest estil a Barcelona.

Llegeix més! Deixa’t perdre pel Barri Gòtic

Barrio Gótico

9. El quadrat màgic a la Sagrada Família

El “quadrat màgic” és una espècie de sudoku medieval. Gaudí en va situar quatre a la Sagrada Família. Estan formats per 4 files i 4 columnes que sumades en qualsevol direcció, sempre donen com a resultat 33, l’edat de la mort de Jesús segons l’Antic Testament. L’únic visible des del carrer està a la Façana de la Passió i no és fàcil de trobar.

Llegeix més! Sagrada Família: Obra mestre de Gaudí

Cuadrado magico Sagrada Familia

10. Les quatre columnes de Troia

Parlem de les quatre columnes de marbre gris que es poden veure al pòrtic de la Generalitat a Plaça de Sant Jaume. El seu origen està a la Troia de l’època imperial. Aquesta ciutat situada a l’actual Turquia, exportava marbre de gran qualitat a tot l’Imperi Romà. Segons una hipòtesi, aquest material es va usar per fer les 45 columnes de la residència que l’Emperador Adrià va tenir durant la seva visita a Tàrraco, a l’hivern del 122 dC. L’Imperi va caure, l’edifici va quedar en runes i tot el material es va reutilitzar per d’altres edificis. Quatre de les 45 columnes originals van ser usades en la construcció de la monumental façana renaixentista del Palau de la Generalitat, obra de Pere Blai, on les podem veure avui.

Cuatro columnas Generalitat

Fotos: Sin Titulo 2.0 / Ajuntament de Barcelona / La Barcelona d’Abans / Viquipèdia / Rubí Informa / Mishia Klimov / GenSubmit 2014 /

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat