Avinguda del Tibidabo, esplendor del segle XXI

Avenida del Tibidabo, el esplendor del siglo XX

Va ser l’any 1897 quan Barcelona va annexionar el municipi proper de Sant Gervasi de Cassoles i, aquest mateix any, el metge català Salvador Andreu va projectar l’avinguda del Tibidabo en paper. La urbanització que va imaginar i va dur a terme seguia el model típic de ciutat jardí de finals del segle XIX i principis del segle XX, amb grans habitatges d’estil neoclàssic i espais enjardinats que van atreure a les famílies més benestants de la ciutat.

Avinguda del Tibidabo, un passeig per la Barcelona d’Antany

El doctor Andreu, famós per les seves pastilles per a la tos, va viure al número 17, que es convertiria en ambaixada de la Unió Soviètica el 1936; com a veí va tenir a Enric Granados, el compositor lleidatà que es va fer construir un auditori a casa, que després va ser estudi de doblatge. Així mateix, a partir del 1900, les finques van ser testimonis de la mà de Puig i Cadafalch, Sagnier, o Rubió i Bellver, i el modernisme català que conqueria tota la ciutat també va arribar a l’avinguda Tibidabo.

No fa molt, el 2014, Glòria Soler presentava l‘Avinguda secreta: Un llegat històric al peu del Tibidabo, el que ens pot indicar la rellevància de la zona en una ciutat que ha crescut durant més de cent anys d’una manera quadriculada en alguns punts, artística en molts altres i totalment caòtica també. A l’avinguda del Tibidabo, podríem afirmar sense por d’equivocar-nos que la segona opció és la més encertada.

Casa de la Avenida del Tibidabo

Detall d’una mansió de l’Avinguda del Tibidabo (Autor: Photo credit: Sky’s via Foter.com / CC BY-SA )

Amb el pas de les dècades, però, aquests habitatges de la burgesia catalana del XIX i el XX s’han anat oblidant i convertint en espais molt diferents. Avui, passejar per l’avinguda ja no és sinònim de luxe i contrast, que també, sinó d’ambaixades, residències, centres educatius o restaurants de luxe.

Aquí trobem la Casa Roviralta, més coneguda com Frare Blanc per ser una propietat dels dominics, que actualment és un restaurant (concretament, El Asador de Aranda), o el numero 1, que pertany a un altre, encara més conegut: l’ABaC, amb dues estrelles Michelin.

Una mostra que l’elegància de l’Avinguda del Tibidabo no ha perdut el seu interès turístic és que cada cap de setmana el Tramvia Blau fa el trajecte íntegre de l’avinguda per unir el Carrer de John F. Kennedy amb el funicular del Tibidabo. Una gran opció per sentir que has retrocedit un segle!

 

Tram Blau subiendo por la Avenida del Tibidabo

Tram Blau pujant per l’Avinguda del Tibidabo (Autor: CC BY-SA 3.0, Wikimedia Commons)

Hi ha construccions amb aires medievals, com la Casa Fornells, i delimita amb la Casa Arnús, on ens imaginem les meravelles d’aquest projecte de Sagnier i Villavecchia envoltat de pins va ser renovada, de la mà de la Fundació ASEPEYO, el 1991.

D’alguna manera, visitar l’avinguda Tibidabo és visitar un altre món; una Barcelona que va ser, i que va acabar per integrar-se al tràfec constant del centre de la ciutat, dels barris quadriculats de l’Eixample, però que en aquest cas es va integrar d’una manera diferent, més apartat, més de barri, i segueix allà en conjunt, mostrant la seva majestuositat centenària per als pocs ulls que s’atreveixen a viure la ciutat en tota la seva esplendor.

 

Alberg Barcelona

Photo Credit by Mutua Universal [GFDL or CC BY-SA 4.0-3.0-2.5-2.0-1.0], via Wikimedia Commons

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat