Entrevista amb José Carlos, blogger de La Próxima parada

Entrevista con José Carlos, blogger de La Próxima Parada

La Próxima Parada és el blog viatger de José Carlos Domínguez, que enguany compleix 6 primaveres des de la seva creació en un ja llunyà 2009. Sempre viatja amb la seva inseparable companya Carmen Laura, i junts, ens donen les claus perquè gaudim de les seves aventures i traguem profit per crear les nostres. Aquests joves emprenedors acaben de presentar la seva botiga online amb divertides bosses i samarretes made in La Próxima Parada. Descobreix més sobre ells en aquesta interessantíssima entrevista!

 

ENTREVISTA A LA PRÓXIMA PARADA

Com sorgeix La Próxima Parada?

El bloc sorgeix després del meu primer gran viatge als Estats Units. Després de dues setmanes recorrent la costa oest, vaig tornar amb centenars de fotos i vídeos. Amb tot aquest material vaig pensar que es podria fer alguna cosa gran i que igual que m’havien estat d’ajuda molts altres blogs de viatges, havia arribat el moment de començar el meu propi. I ja se sap, quan un comença a assaborir el que és viatjar per lliure, a preparar des del més mínim detall la marxa, en aquest moment ja has caigut en les urpes d’una passió com és viatjar que t’atrapa i no et deixa anar mai més.

El bloc el portes tu, però viatges sol?

La Próxima Parada està basat al 100% en experiències personals, he rebut en nombroses ocasions ofertes per escriure entrades de tercers, però és com la meva petita criatura la qual la vaig alimentant amb les meves vivències, així que sempre les rebutjo. Encara que alguns viatges els realitzo amb amics, la meva parella Carmen Laura és la que m’acompanya en cadascuna de les meves peripècies pel món. No hi ha res millor que trobar una mitja taronja amb la qual a més puguis complementarte i gaudir dels viatges, em sento afortunat d’això i no se m’ocorre millor persona per recórrer el món que amb ella.

Portes una temporada sense fer grans viatges. Estàs preparant un pròximament? Pots donar una pista sobre el teu destí?

Tot i que el bloc me’l prenc de forma totalment seriosa, avui en dia no està enfocat com una sortida professional, és per això que hi ha èpoques en què toca baixar el pistó i donar-li prioritat a les obligacions que realment portin diners a casa. En aquests moments estem en una d’aquestes etapes, toca buscar un futur millor i en això estem. Igualment el viatger mai pot estar aturat i en les poques estones lliures que hem tingut les hem dedicat per fer una mica de senderisme, una cosa que ens encanta, i descobrir algun que altre racó nacional. Però afortunadament aquesta petita sequera viatgera està a punt d’acabar. Ja tenim plantejat un proper viatge a finals d’any, de moment puc avançar que aquest any el raïm ens el prendrem en una destinació bastant fresca. No veiem l’hora d’agafar una vegada més un avió i seguir coneixent el món que ens envolta, en tenim moltes ganes.

Un tòpic, Quina és l’anècdota més divertida que recordis dels teus viatges?

Templo de Khajuraho

Temple de Khajuraho (Autor: La Próxima Parada)

La veritat que cada vegada que penso en anècdotes divertides, sempre em ve al cap el viatge que vam realitzar a l’Índia. Entre tots els moments per al record que ens va deixar aquest viatge, em quedo amb trobar-me a un veí de la meva localitat en ple Khajuraho, la famosa ciutat dels temples del Kamasutra. Visc actualment en un municipi d’uns 70.000 habitants i la veritat que començar a parlar de forma totalment fortuïta amb una persona en un país tan bast com és l’Índia, i que et trobis amb un paisà és d’allò més curiós. El món no és tan gran com ens diuen, això sí, després de diversos anys que han passat d’aquest viatge, mai me l’he trobat pel meu poble, sens dubte les casualitats són molt capritxoses.

És molt molt curiosa la teva idea de tenir reptes per mantenir viva l’essència viatgera. Quin és el que més il·lusió et fa complir?

La veritat és que sóc un apassionat de les llistes i les metes. Sempre m’agrada deixar volar la imaginació i pensar què m’agradaria fer, què m’agradaria aprendre o aconseguir. Crec que és vital, tinguem l’edat que tinguem, tenir algun repte per davant perquè la nostra vida no es torni monòtona. De fet crec que els viatgers és el que més agraïm en els viatges, poder sortir de la rutina, obrir la ment i aconseguir noves destinacions de somni. Pel que fa a tots aquests reptes que tinc pendents, crec que un dels que més em ve de gust complir és viatjar en el Transsiberià, m’encanten els trens i crec que ha de ser un viatge fascinant a través de diversos països i cultures, espero no trigar a complir-lo.

Dels teus viatges arreu del món, quines destinacions són les que més t’han marcat i quines recomanes als nostres viatgers?

Viaje por la Costa Oeste de EEUU. Monument Valley

Viatge per la Costa Oest d’EEUU. Monument Valley (Autor: La Próxima Parada)

En aquests moments el meu cor està dividit entre el Japó i els Estats Units. Crec fermament que viatjant fora han estat els dos països que més m’han marcat. Una ruta per la Costa Oest dels Estats Units és una cosa que hauria de provar tot el món. La llibertat de recórrer diversos milers de milles en un cotxe per paisatges tan exuberants com la badia de San Francisco, el Gran Canó del Colorado o la caòtica Las Vegas deixa sense paraules a qualsevol. Però el Japó és un país també que ens ha marcat, la seva gent, el seu menjar o els seus paisatges són espectaculars. De fet normalment intentem seguir visitant països nous perquè encara ens queda molt món per davant, però totes dues destinacions rebran la nostra visita en un futur esperem que pròxim, perquè estem desitjant tornar-hi.

Què és el que més et va agradar de la ciutat comtal?

Encara que sóc madrileny, porto molts anys vivint a la costa de Màlaga i la meva unió amb el mar és ja un binomi inseparable. És per això que les vegades que he estat a Barcelona no perdo ocasió de passejar per la Rambla del Mar, tota aquesta zona fins a la Barceloneta m’encanta. Crec que és una de les àrees que major expansió ha patit a Barcelona en els darrers anys i l’han convertit en un imprescindible de la ciutat.

En un frase, Com definiries Barcelona?

Una ciutat multicultural que mira al futur, però amb l’empremta perpètua del geni Gaudí segellada en les seves entranyes.

Has definit Barcelona a la perfecció, tot i que cal donar-te una lleugera estirada d’orelles, visitar Barcelona en 48 hores és un pecat per tot el que et deixes al tinter, Tens pensat tornar? Què és el que vols visitar?

Toda visita a Barcelona debe incluir un paseo por las animadas ramblas

Tota visita a Barcelona ha d’incloure un passeig per Les Rambles (Autor: La Próxima Parada)

La veritat és que he estat a Barcelona en nombroses ocasions, però mai realment amb el pretext principal de fer turisme. Sempre que hi vaig, encara que sigui per altres temes, intento treure una mica de temps per anar gaudint d’ella encara que sigui a comptagotes. Espero tenir ocasió de fer una visita Barcelona com es mereix. Conèixer tots els seus encants de forma calmada i a més aprofitar per saldar un dels meus comptes pendents amb Catalunya, concretament amb la Costa Brava que em moro per conèixer.

A l’hora de preparar un viatge, Què és imprescindible en la teva maleta?

El més important és la càmera, no contemplo a dia d’avui fer un viatge sense ella, això ho tinc clar. Als que ens agrada la fotografia arribem a desenvolupar gairebé una patologia per plasmar el que anem vivint en cada escapada, a més de seguir aprenent i millorant els nostres treballs. Després, un altre indispensable a la maleta és un quadern, encara que sóc un viatger 2.0 sempre al corrent de xarxes socials, hi ha elements que mai passen de moda i una bona llibreta per apuntar coses en qualsevol moment mai sobra. Finalment, deixant de banda les coses evidents que solem portar tots, crec que un impermeable sempre és útil, en molts països el temps és tan variable que tan aviat fa un sol infernal, com està plovent a bots i barrals en qüestió de minuts, així que per evitar haver de fer una parada en el viatge, és un element molt útil i que no ocupa realment un espai destacable en la nostra maleta o motxilla.

Passar una temporada viatjant no és precisament fàcil: transport, allotjament, restauració, monuments… Com es prepara un gran viatge com el que us va portar a Rússia, l’Índia i el Nepal? 

Stupa de Swayambhunat en Katmandú

Stupa de Swayambhunat a Katmandú (Autor: La Próxima Parada)

Crec que el principal inconvenient és el temps. Normalment si estem motivats per visitar un país o fer una ruta per diversos, el més gran fre és tot el que cal veure i normalment els dies de què disposem són limitats. La meva recomanació és fer plannings realistes, de fet estem parlant de 3 països que, per als que viatgem de països amb l’euro com a moneda o una de semblant en paritat, no són gens cars, de manera que el problema és seleccionar què veure i què no. Habitualment sempre intento fer una llista d’imprescindibles, i a partir d’aquí treballo en altres visites complementàries, el principal és que el que vas a veure ho gaudeixis, per viatjar corrent millor apuntar-se a una marató. En l’elecció d’allotjaments intentem buscar opcions que, si bé no són cèntriques, tinguin bona comunicació amb els transports públics, cosa que a les persones que viatgem amb pressupostos econòmics ens fa estalviar prou diners. Amb els viatges al final està clar que cal fer balanç i veure a què estem disposats a renunciar a canvi d’altres, així aconseguirem quadrar i estructurar el nostre viatge somiat.

Per acabar, quins consells els donaries als nostres seguidors perquè gaudeixin dels viatges? ¿Els recomanes que creïn un blog per compartir les seves experiències?

El més important a l’hora de viatjar és deixar els prejudicis a casa, és inevitable que es creïn falsos mites o dogmes sobre determinats països, la seva gent o cultures. Però la meva experiència durant anys viatjant m’ha fet veure que no importa el que ningú digui d’un lloc, cal llaurar-se una opinió pròpia. Un exemple que poso és Índia, un país que normalment es mou entre ser estimat o odiat. Per molt que algú et parli de l’Índia cal ser-hi per realment saber com viu i com es mou aquest país. Crear un bloc com altres tantes coses ha de ser vocacional, per algú de fora li pot arribar a costar realment fer-se un càlcul del nombre d’hores que se li pot arribar a dedicar a cadascuna de les entrades. Obrir un bloc de viatges per explicar les experiències ha de ser una cosa que sorgeixi de forma espontània. Són ja 6 anys amb La Próxima Parada i segueixo amb la mateixa il·lusió i fins i tot més que el primer dia per escriure i explicar les meves experiències. Però en aquests anys he conegut innombrables blocs que al cap d’uns mesos s’han perdut pel camí, molts d’ells amb les narratives i fotografies dignes totalment d’admiració, però al final si falta la motivació és molt complicat perdurar en el temps. La Próxima Parada m’ha brindat l’ocasió de conèixer persones fascinants, fer amics i compartir amb tots ells la passió de viatjar, per la qual cosa sens dubte recomano obrir-ne un. Però també cal sospesar fins on estem disposats a ocupar el nostre temps lliure amb la dedicació a aquest. A mi per descomptat, després de tot aquest temps, no em resulta cap esforç i cada dia que aconsegueixo ajudar un futur viatger és una satisfacció per veure que tot aquest treball ha servit per a alguna cosa més que per ser un diari modern del meu pas per aquest món.

Podeu seguir a La Próxima Parada a:

 

Alberg Barcelona

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat