Entrevista amb Ludmila i Lucas, bloggers de Mochilas en Viaje

Untitled design (2)

Mochilas en Viaje és el blog viatger de Ludmila Greco i Lucas Fernández, dos joves argentins que van decidir penjar-se la motxilla a l’espatlla i sortir a recórrer el món.

Com sorgeix la idea de crear “Mochilas en viaje”?

L’escriptura era part de la nostra quotidianitat. Quan sorgeix la idea de fer un viatge llarg per Àsia, automàticament pensem en reflectir-ho en algun paper. En tots els nostres viatges ho vam fer. La diferència és que ara el publiquem a internet. El bloc va passar a ser el nostre quadern de notes, i esperem que ho segueixi sent.

luang-prabang-2 (1)

Considereu que ser viatgers és la vostra forma de vida?

Més que la nostra forma de vida, diria que no ens imaginem fent una altra cosa. Viatjar ara és part de nosaltres. Tot el que fem i pensem és per tal de seguir viatjant.

El vostre proper viatge és…

Tenim diverses opcions. Depèn una mica de la plata (diners) que juntem i la situació política internacional. Una opció més viable és fer un viatge per Argentina, el nostre país, de manera lenta i tranquil·la. Visitant aquests poblets que no figuren en els mapes. Una altra opció més agosarada és anar a Orient Mitjà. Però depèn molt del context sociopolític.

Un tòpic: Quina és la vostra anècdota més divertida?

No podríem catalogar com més divertida però si com simpàtica. A l’Índia, els micos i les vaques caminen solts pels carrers, i els micos no són gens tímids. A Vrindavan els micos estaven obsessionats amb les ulleres siguin de qualsevol tipus i color, així va ser que diverses vegades vam haver de sortir corrent perquè no ens les robessin. Un dia vam sortir desprevinguts i un mico saltà a l’espatlla de Ludmila i gairebé sense despeinarla li va treure les ulleres de sol i en 3 segons ja estaven en una paret mossegant-les. A Langkawi (Malàisia) també ens van perseguir els micos, aquesta vegada per robar-nos (i mossegar) un matalàs inflable a la platja. Sens dubte, aquests animals van protagonitzar moltes anècdotes amb nosaltres.

img_4112 (1)

Quin és el pitjor lloc on heu dormit?

Crec que hi ha diversos. A la ment ens vénen molts llocs. Però recordem un a Sonamarg (Índia) especialment. Vam arribar i ens vam trobar amb hotels de luxe que s’allunyaven del nostre pressupost. L’únic que vam aconseguir va ser una habitació bruta i pudent en un restaurant de carretera. L’habitació ens va costar molt pocs diners, però va acabar sent una cambra de servei del restaurant sense lavabo ni aigua. L’endemà Ludmila despertar picada per xinxes.

Quins llocs us han marcat més i quins recomanaries als intrèpids viatgers?

Tot el que tingui a veure amb l’Himàlaia ens va encantar. La gent, els costums i els paisatges. Vam estar tant del costat indi (menys explorat) com del costat nepalès. La possibilitat de fer trekking per aquesta zona i perdre’t entre poblets de muntanya no té preu.

img_5479 (1)

De moment no heu visitat Barcelona, però hi ha algun lloc en particular que us agradaria visitar?

Sempre escoltem parlar de la Rambla de Barcelona, amb les seves parades de flors i artistes al carrer. Però també sabem que llocs com aquests són més preparats per al turisme. Per això ens agradaria ficar-nos als barris on viu la gent. Veure el seu dia a dia i trobar la bellesa de la quotidianitat a la ciutat. L’arquitectura de Gaudí també ens atrau molt.

Quina imatge teniu de Barcelona?

Tenim la sensació per tot el que escoltem que Barcelona ens encantarà. És una ciutat que sense conèixer podem dir que ens agrada. Per la seva cultura, la seva gent i la quantitat d’art que hi ha al carrer. Barcelona ens sona a cultura de tot tipus i això és una cosa que ens encanta.

Què és el més estrany que heu menjat durant els vostres viatges?

Va ser a Laos, un dia de pluja i autoestop. Feia molt fred i vam decidir fer un foc per escalfar-nos. El foc ens va recordar el típic rostit argentí. Tant de temps sense menjar carn va fer que anéssim al mercat i compréssim carn de porc. Al costat d’una parella espanyola vam acabar improvisant un rostit argentí al voral d’una carretera laosiana un dia molt gris. Potser no és el plat més estrany que hàgim provat però el context en què ho vam menjar li dóna un toc especial. Sobretot per tots els laosians curiosos que es van acostar a veure de què es tractava.

Podeu trobar Mochilas en viaje a:

http://mochilasenviaje.com/

https://www.facebook.com/mochilasenviaje

https://twitter.com/mochilasenviaje

http://instagram.com/mochilasenviaje

Alberg Barcelona

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat