Primavera Sound: Els imperdibles

Primavera_2013_6-18371

El que va començar com un experiment pre-Sónar de Gabi Ruiz, capo de Nitsa, és avui dia un dels festivals més importants del món i ha acabat esdevenint el certamen que mou les xifres (xifres de tota índole) més altes de Catalunya, Espanya i la Península Ibèrica. I és que el Primavera Sound no és només un line-up d’infart per tots els gustos, és també una passarel·la de moda improvisada, el primer cap de setmana de l’any on no hi ha límit per la ingesta de cervesa i la festa barcelonina de benvinguda al bon temps (i als “guiris”).

El Primavera celebra la 15a edició del 27 al 30 de maig al Parc del Fòrum (com sempre, els concerts del dimecres seran gratuïts) l’any en què justament es commemoren 15 anys de la publicació del disc de debut de The Strokes, la banda novaiorquesa de ‘revival’ garage rock que va inaugurar el cartell del festival d’enguany. Molts els consideren el gran cap de cartell d’aquest any, però n’hi ha d’altres com Patti Smith, Ride, The Black Keys, OMD, The Replacements, Antony and The Johnsons, Interpol o Underworld.

Altres pesos pesats són: Alt-J, Andrew Weatherall, Ariel Pink, Belle & Sebastian, Ben Watt, Caribou, Chet Faker, Christina Rosenvinge, Damien Rice, Dixon, Gui Boratto, Health, James Blake, John Hopkins, José González, Mac DeMarco, The New Pornographers, Run The Jewels, Panda Bear, Perfume Genius, Simian Mobile Disco, Sleater-Kinney, Sun Kil Moon, Swans, The Suicide of Western Culture, Tori Amos i Thurston Moore (ex-Sonic Youth), tots amb àlbums publicats durant el 2014 o el 2015. Einstürzende Neubauten, Ratatat, Spiritualized, Sr.Chinarro, Tune-Yards i Richie Hawtin també hi seran i podríem citar una cinquantena més de noms corresponents a artistes emergents i consagrats. No ho farem per una qüestió d’espai, però sí que ens atrevirem a mullar-nos amb una petita llista d’imperdibles:

Dimecres 27 (gratuït)

Orquestral Manoeuvres in the Dark (OMD)

Encara que hagin passat a la història com els responsables d’”Enolay Gay”, els britànics Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD) sempre han estat més, molt més, que autors d’un únic èxit. Pioners del synth-pop, Andy McCluskey i Paul Humphreys van abraçar l’èxit el 1980 amb “Organisation” però, tot i això, mai van deixat d’experimentar, de depurar influències -de Kraftwerk a Roxy Music passant per Sparks- ni de escriure grans cançons com “Electricity”, “Souvenir” o “If You Leave”. El duo de Liverpool segueix en plena forma a “English Electric”, treball en el qual reviuen el pop electrònic, esmolen sintetitzadors per reivindicar-se com una banda amb present i futur.

Dijous 28

Anthony & The Johnsons 

Els americans tornen al festival després del seu llegendari pas per l’Auditori del Parc del Fòrum al 2005 que els va confirmar al nostre país com a estrelles de la cançó contemporània. La discografia d’Anthony, establert a NYC, inclou ”I Am A Bird Now” i “The Crying Light”, que l’han catapultat a l’estrellat en l’última dècada, admirat per artistes com Dennis Hopper, Kate Bush, Björk i Lou Reed gràcies a una veu que combina el jazz, el soul i el teatre, amb un to que l’apropa a astres com Nina Simone.

Spiritualized 

En plena forma després de publicar “Sweet Heart Sweet Light” (2012), imponent treball amb el qual Jason Pierce va recuperar la pulsió elèctrica i l’energia psicodèlica dels seus inicis, Spiritualized segueixen alimentant aquest mite que va néixer després de la dissolució d’Spacemen 3 i que ha acabat per convertir-se en referent del rock espacial i del pop fora d’òrbita. A punt de complir-se dues dècades del llançament de l’imprescindible “Ladies And Gentleman We Are Floating On Space” i després de superar no poc alts i baixos vitals i emocionals, el britànic ha trobat en aquella barreja de rock, gospel, psicodèlia, garage i pop el vehicle perfecte per donar sortida a les seves obsessions elèctriques.

Chet Faker

El nom podria donar lloc a algun acudit però Chet Faker, el projecte que capitaneja el jove Nick Murphy, és un assumpte ben seriós. Una elegant i astuta posada al dia del soul a partir de pinzellades de jazz i ritmes electrònics amb la qual l’australià submergeix el gènere en el segle XXI. Murphy va començar a foguejar-se amb projectes com Atlas Murphy i Sunday Kicks, va despuntar com Chet Faker amb una sedosa versió de “No Diggity” de Blackstreet i el seu debut en solitari, “Built On Glass” (2014), no ha fet més que confirmar-lo com un dels artistes a seguir de prop en els pròxims anys .

Divendres 29

Ride

Ride van ser un dels primers èxits a escala mundial de Creation Records als 90: pioners del so “shoegaze”. La banda —Andy Bell (ex Oasis), Mark Gardener, Laurence ‘Loz’ Colbert i Steve Queralt— va començar la seva trajectòria el 1988 i es va separar el 1996, deixant un legat de quatre àlbums que contenen joies com “Vapour Trail” o “Leave Them All Behind”. El seu concert el 29 de maig a Primavera Sound 2015 serà l’única actuació de la formació a Espanya, una oportunitat única per veure i sentir la tan esperada tornada de Ride.

Patti Smith & Band perform ‘Horses’ 

Eterna musa del rock de Nova York, poetessa d’avantguarda i històrica forjadora del punk, al que va obrir les portes fins i tot abans que aquest prengués consciència de la seva pròpia existència, Patti Smith torna al festival per enfrontar-se al disc que la va convertir en llegenda i li va garantir una posició privilegiada a la història del rock, la cantant ha decidit commemorar l’onomàstica interpretant en directe i de forma íntegra una de les fites de la història de la música popular. Una oportunitat única per reviure les convulsions i espasmes elèctrics amb els quals, de “Gloria” a “Elegy” passant per “Free Money” i “Break It Up”, Smith va canviar la història de la música contemporània.

Alt-J

Que guanyessin el Mercury Prize l’any 2012 pel seu retorçat debut, “An Awesome Wave”, ja va ser tota una sorpresa, però veure com el seu segon treball, “This Is All Yours” (2014), ha estat rebut com un dels fenòmens de la temporada ja escapa a tota lògica. I és que el trio de Leeds, rara avis del pop britànic, ha aconseguit abraçar l’èxit comercial i creatiu fent servir una complexa i enrevessada barreja de hip hop, folk, dubstep, rock i cançons amb vocació d’obra d’art. Alt-J no només han pujat al podi, sinó que a més ho han fet onejant la bandera de l’heterodòxia més addictiva.

Dissabte 30

The Strokes 

El seu “Is This It” (2000) va causar un veritable terratrèmol; un disc que a principis de la passada dècada va fer tornar el rock a les portades de les revistes musicals i va abonar el terreny per a un bon contingent de grups sorgits a amdòs costats de l’Atlàntic que han seguit les seves passes. El quintet format per Julian Casablancas, Albert Hammond Jr., Nikolai Fraiture, Nick Valensi i Fabrizio Moretti ha editat un total de cinc treballs fins a la data i s’ha convertit en un dels referents més clars de la música alternativa dels últims 20 anys.

Underworld – dubnobasswithmyheadman live

Nom fetitxe del despertar electrònic d’Inglaterra, Underworld són història viva del techno i culpables directes que el house progressiu s’acabés convertint en un fenomen de masses a mitjans dels 90. Autors del hit interplanetari que va ser “Born Slippy (Nuxx)”, el duo format per Karl Hyde i Rick Smith acaba de tancar un any marcat pel 20è aniversari de “dubnobasswithmyheadman” (1994), treball que els va obrir les portes de la cultura electrònica gràcies a la seva habilitat per barrejar techno, pop, house i arravataments experimentals i que interpretaran íntegrament al festival en un live històric.

Interpol 

Són, al costat de The Strokes, una de les poques bandes que han aconseguit sobreviure a aquella onada de rock i post-punk novaiorquès que va començar a gestar-se a l’inici de la dècada passada. Més fosca i britànica que la majoria dels seus companys de generació, la banda liderada per la característica i envoltant veu de Paul Banks es va donar a conèixer rellegint les cançons de Joy Division amb “Turn On The Bright Lights” i, de mica en mica, han anat desenvolupant un discurs cada cop més personal sense abandonar els seus referents. Així, després de superar alguns contratemps, girar amb U2 i escampar-se en diferents carreres en solitari, la banda torna ara amb “El Pintor” (2015), nou treball on segueixen pessigant el rock, esmolant guitarres i entregant hits.

Aquest article apareix també en: English, French, Spanish

Leave a Reply

(*) Obligatori, el teu correu mai serà utilitzat